La fi!

Hola a tots i totes,
Aquesta és la meva última entrada, però abans de despedir-me opinaré per la darrera vegada sobre la transició espanyola, el sistema democràtic d'aquest estat i sobre la història d'Espanya en general.

Pel que fa a la transició, període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya, jo penso ja està tancada, ja que per mi la democràcia és considerar les voluntats i opinions dels ciutadans i atorgar-los l'oportunitat d'expressar-se mitjançant un vot. Això es va aconseguir a partir del moment en què el Partido Socialista Obrero Español va arribar al poder i va dur a terme una sèrie de reformes i lleis encaminades a la democràcia del país.
Actualment, tot i que encara trobem mancances en certs aspectes dins de la societat, penso que gràcies a l'oposició que es va dur a terme contra el règim franquista i la voluntat d'alguns grups de canviar la situació política, econòmica i social del país per una altra basada en la democràcia, avui en dia gaudim d'uns drets i llibertats que ens han fet la vida més còmoda. Per tant, jo crec que el període de la transició ja va quedar tancat l'any 1982, ja que en aquella etapa es va introduir el concepte de democràcia i es va començar a desenvolupar, a partir d'aquesta data començaria el procés d'aprofundir el país en aquest sistema i de corregir o modificar certs errors per aconseguir una democràcia perfecta.

La situació política actual d'Espanya és inestable, ja que les anteriors eleccions no van poder deixar clar la victòria d'un dels partits i això ha portat a les disputes entre els dos partits dominants: Partit Popular (PP) i el (PSOE) sobre el govern. Per això s'han convocat noves eleccions pel 26 de juny amb l'esperança d'acabar amb aquesta inestabilitat. Jo penso que en les eleccions es té molt en compte l'opinió del poble, però també penso que, quan és necessari, els partits posen de la seva part en els resultats. Jo peso que Espanya és un país democràtic, però encara no ha aconseguit que aquesta democràcia sigui perfecta, ja que segons quins àmbits i aspectes encara no podem parlar d'una igualtat i llibertat perfecta.

Finalment és hora de valorar tot el que he après en aquesta assignatura. Història m'ha servit molt per formular opinions i plantejar dubtes. Amb aquesta assignatura he après a relacionar el present amb el passat, ja que hi ha moltes situacions que ens recorden a fets passats que es repeteixen. He après i he conegut el passat d'aquest país. Jo penso que Espanya és un dels països que en pocs anys ha pogut passar d'una societat sota el règim d'un dictador amb idees tancades i estrictes a una altra societat més liberal i ha aconseguit amb la seva voluntat créixer (desprès de fortes crisis) i situar-se a l'altura d'altres països desenvolupats. Sincerament m'han cridat més l'atenció els conflictes bèl·lics que no pas els problemes polítics, ja que aquests m'han semblat més pesats i avorrits.

El blog m'ha sigut molt útil per saber i aprendre a expressar les meves opinions i a buscar arguments a partir de la teoria i en definitiva, acabaré 2n de Batxillerat amb una bona cultura general sobre la història d'Espanya.

Aquí s'acaba la meva última entrada!!

El franquisme, responsable del desenvolupament econòmic d'Espanya?

Hola a tots!

Avui parlaré i opinaré sobre un nou tema. La professora ens va plantejar una pregunta i ens va demanar què hi pensem i n'opinem segons el què pensem. La pregunta és:" El règim franquista va ser el responsable directe del desenvolupament econòmic espanyol?

Principalment ens situen en el context i ens trobem entre els anys 1959 i 1975, quan l'economia espanyola i sobretot, la catalana, van créixer a un ritme sense precedents. Espanya es va integrar al grup dels països industrialitzats, malgrat que el seu nivell de renda per habitant va ser inferior. Aquest creixement va ser conseqüència de la incorporació de l'estat espanyol a l'onada de desenvolupament que van viure els països de l'Europa  occidental desprès de la Segona Guerra Mundial.

Ara bé, pel que fa a la pregunta plantejada, jo penso que la causa del desenvolupament econòmic espanyol no va ser la política aplicada pel govern, però si que el règim franquista va contribuir en el creixement mantenint una molt baixa conflictivitat laboral i una elevada estabilitat política, que suposaven fortes garanties per a les empreses multinacional a l'hora de prendre decisions sobre l'aplicació d'inversions industrials. Això va impulsar el desenvolupament econòmic espanyol juntament amb la favorable situació internacional, que va ser la gran responsable d'aquest creixement.

FRANCO, "UN MILITAR PRUDENTE Y PROFESSIONAL"

Hola a tots i totes,

Avui intentaré parlar sobre l'opinió d'un historiador americà, Stanley Payne, en la que justifica el cop d'estat i l'esclat de la Guerra Civil. Segons Payne, la responsabilitat de l'esclat d'una guerra tan bèl·lica i directa com ho va ser la guerra civil recau sobre els republicans i una de les principals causes van ser el "frau democràtic" de la II República, i que per tant el cop d'estat va ser una resposta a l'absència de la democràcia en el seu govern.

L'historiador nord-americà, també culpa els partits d'esquerra d'haver manipulat les eleccions del febrer del 1936, per decantar-los cap al seu benefici. Aquest, també afirma que era una "situació prerevolucionària" en la que els esquerres buscaven dominar el país per complet, i per tant el cop d'estat va ser una resposta al clima generat pels partits d'esquerres.

Pel que a la seva opinió sobre el general Franco, Payne el defineix com a prudent i professional, de manera que al principi no es va mostrar al capdavant de la conspiració colpista i per la seva part va intentar negociar amb el govern de la república perquè canviïn la política i evitar així el pronunciament militar però no ho va aconseguir i per tant no va tenir cap altra opció que lluitar pel seu benefici i el de les dretes.

Jo, personalment no comparteixo la meva opinió amb la seva, ja que crec que Stanley Payne es decanta de manera radical cap al bàndol de les dretes i deixa clarament en els seus discursos la seva afinitat cap a aquest bàndol, i a més dona tota la responsabilitat als republicans sobre l'esclat de la guerra civil, cosa que jo no hi estic d'acord, ja que penso que tot i que el sistema polític dels esquerres no va ser favorable per a tots, les dretes també hi van tenir part de la culpa. A més, el fet puntual que va causar l'esclat de la guerra va ser el fracàs del pronunciament militar de les dretes en algunes parts del país, per tant no podem negar que les dretes també són responsables. Els dos bàndols tenien un objectiu ben clar i era aconseguir el poder del país en les seves mans, ja que hem pogut veure que cada vegada que els partits d'esquerra guanyaven les eleccions i passava el poder a ser per ells, els partits contraris quedaven descontents i inquiets i intentaven fer qualsevol cosa per canviar la situació, i viceversa, per tant l'egoisme dels dos bàndols també va ser causa de l'enfrontament bèl·lic entre nacionals i republicans.

En definitiva, penso que l'opinió del senyor Stanley Payne és bastant extrema i és a favor dels partits de dretes i segons ell, els republicans són els únics culpables de la guerra civil.

La Guerra Civil

La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

Ara bé, quin va ser el motiu de l'esclat de la guerra civil Espanyola? Es diu que aquesta guerra va ser fruit del fracàs del pronunciament militar del 18 de juliol del 1936.  La insurrecció militar va ser essencialment el resultat de l'oposició dels sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme social de la Segona República. La intenció d'aquest pronunciament va ser aturar aquest procés, que posava en perill la seva posició social i els seus interessos econòmics, però el tema se'ls hi va escapar de les mans i el pronunciament va anar més enllà de la idea principal. El fracàs de la insurrecció allà on les forces obreres i d'esquerres tenien presència és el que va donar lloc a l'esclat de la Guerra Civil.
Per tant podem afirmar que la guerra civil va ser fruit del pronunciament del 18 de juliol del 1936.

                    

L'Estatut d'Autonomia

Hola, 

Aquests dies estem estudiant el procés de creació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 i per això la professora ens ha demanat buscar alguna situació actual que tingui alguna semblança o alguna cosa en comú amb aquest tema. 

Amb aquesta condició he pogut trobar que el 10 de Juliol del 2010 es va realitzar una manifestació a Barcelona sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" i va ser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d'Espanya sobre el text de l'Estatut de Catalunya. Aquesta manifestació va gaudir del suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya, així com dels sindicats i prop de 1600 entitats, i a més va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

L'endemà de la manifestació el Govern espanyol va considerar que aquesta no tindria cap efecte sobre la sentència del Tribunal Constitucional. Tanmateix, va declarar que la manifestació no suposava cap "punt d'inflexió" en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, cosa que havien afirmat els líders dels partits polítics catalanistes el dia de la concentració. Malgrat això, va mostrar el seu respecte per la protesta i va reconèixer l'èxit d'assistència a la convocatòria.

Aquest fet té una semblança amb la manifestació que es va produir el 1932, aquesta vegada per part d'alguns sectors fora de Catalunya, especialment de la dreta, indignats contra les pretensions del poble català expressades a l'Estatut de Núria, ja que consideraven que poava en perill la unitat Espanyola.

Passat i present!

Hola a tots,
Aquesta és la meva primera entrada com a alumna de Segon de Batxillerat, i estic aquí per opinar i comentar sobre un tema relacionat amb la situació actual del govern i el rei Felip IV. L'altre dia la professora d'història ens va comentar que havia escoltat una notícia a la ràdio en la qual es va pronunciar la frase següent: "Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos partits principals. El rei sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII, no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició."
Aquesta frase ens porta a analitzar el seu sentit i el significat que s'intenta donar-li. Ara bé, actualment a Espanya, les eleccions no han pogut deixar clar la victòria d'un dels partits i això ha portat a les disputes entre el Partit Popular (PP) i el PSOE sobre el govern. A partir d'aquesta frase, puc entendre que l'actual monarca d'Espanya no vol donar el seu suport a cap dels dos partits evitant així la repetició de l'actuació d'Alfons XIII, en la que va entregar tot el seu suport al general Primo de Rivera, però que posteriorment es va adonar de que la dictadura de Primo es podria convertir en un perill per a la seva monarquia i per això va retirar la confiança atorgada al general, per intentar recuperar el sistema constitucional, però les situacions li van ser adverses, ja que el republicanisme va començar a tenir èxit provocant així la renúncia d'Alfons XIII de la potestat reial i l'abandonament del país en direcció a l'exili. Per tant, el rei Felip IV vol evitar qualsevol actuació que pogués portar al trencament de la monarquia, aprenent així dels errors dels seus avantpassats.

Introducció

Hola,
Sóc la Salima i estic aquí per escriure i renovar el meu blog amb les mateixes finalitats que les del curs passat. Han passat més o menys vuit mesos des que vaig escriure la meva última entrada relacionada amb la guerra freda. Torno a renéixer aquest blog per explicar, comentar i opinar sobre totes les activitats que anirem fent durant el que resta d'aquest curs, amb l'objectiu de compartir els meus coneixements que aniré recollint en els diferents temes que tractarem. Per això, espereu les meves novetats!!